(arafamesdunany)
Comença la gran festa dels nacionalismes d’estat deixats anar. El
Mundial de futbol, encara més que els Jocs Olímpics, és un gran
espectacle esportiu, però és també un esdeveniment polític de primer
ordre. En un món que ha estat organitzat en estats que es proclamen
nacionals, el Mundial de futbol és l’ocasió perquè els nacionalismes
d’aquests estats intentin resoldre alguns problemes polítics de fons.
Els estats que encarnen nacions que se senten ferides, humiliades per la
història, faran servir aquesta exaltació per injectar en els seus
ciutadans orgull i revenja. Però, sobretot, hi ha al món una munió
d’estats sense nació o, si es vol, amb més d’una nació al seu interior
(de vegades amb nacions transversals entre estats diversos) que faran
servir aquest Mundial, com han fet sempre, com fan amb totes les grans
competicions esportives, per construir-se una nació a mida, a la mida de
l’estat i del seu poder. L’apoteosi de fervors patriòtics primaris, de
banderes i d’himnes, serveix per construir nacions allà on no n’hi havia
o n’hi havia d’altres, per nacionalitzar ciutadans, per
homogeneïtzar-los. El Mundial és avui l'esdeveniment polític més gran
del món, l'aparador dels més grans nacionalismes. Posin-hi vostès els
noms que vulguin.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada