(ara fa ...)
Parlo de la reunió Torra-Sánchez, encara que no ho sembli. Al Pròxim Orient tothom sap que si es vol obrir una negociació efectiva
entre israelians i palestins, el gran problema és Jerusalem, perquè és
una qüestió central i emotiva en la qual les dues parts tenen posicions
del tot contradictòries que consideren irrenunciables. Per tant, el
consell a les parts –si realment volen arribar a un acord– és no
obligar-se a resoldre la qüestió de Jerusalem el primer dia, perquè tot
quedaria encallat. Que en parlessin d’entrada, que quedi clar que és el
tema, però que no ho diguessin públicament. Perquè si diuen que
Jerusalem queda exclosa de la negociació i no se’n parlarà mai, el
diàleg és un pur 'paripé': no hi ha solució pactada sense Jerusalem.
Però si anuncien d’entrada que en parlaran algun dia, tots dos es
trobaran amb les oposicions simètriques dels seus, que ho interpretaran
com una renúncia inacceptable. Per tant, el consell seria introduir el
tema discretament, avançar en altres coses i no fer gaires proclames
emfàtiques dient que se’n parlarà o se’n deixarà de parlar. Això sí, les
dues parts han de dir coses simètriques. Si canviem els protagonistes,
canviem la paraula 'Jerusalem' per 'autodeterminació' i el consell seria
el mateix.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada