diumenge, 29 de març del 2020

pd 1783 De front, i no d'esquena 1

(arafa...)
​... No parlem, doncs, de fronts, però sí que hem de parlar de majories i de minories, perquè d’això es tracta. Si és dolent parlar de fronts, encara és pitjor parlar d’un país monolític que no existeix, ni falta que fa....No fem frontisme, doncs, però acceptem que en qualsevol país democràtic les afinitats s’han de poder expressar de forma organitzada. Som una nació, i no un grup de WhatsApp; no cal que tots ens caiguem simpàtics, sinó que acceptem certs valors compartits... ​Sí que cal, però, establir una frontera clara entre els que respecten els altres i els que no ho fan. Els que aplaudeixen que els seus adversaris siguin a la presó, i fins i tot impedeixen que se’ls recordi brandant un cúter, seran tan ciutadans com es vulgui, però no són amics, ni coneguts, ni -pel que fa a mi- saludats. I tots els que pensem això, siguem independentistes, federalistes, esquerrans o dretans, tenim el dret i potser fins i tot l’obligació de constituir-nos en un front: el front de la decència.
Toni Soler

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada