(arafa---)
... Cadascú pot triar el seu Pujol preferit: el cristià devot; l’activista
empresonat per la dictadura; el banquer mecenes que va acabar sent un
mal banquer; l’ideòleg d’un moviment que va contribuir a la cohesió
civil de Catalunya; el governant que va prestigiar la Generalitat i que
va mantenir el suport popular durant 23 anys; el cabdill personalista
que es va erigir en l’únic intèrpret de les necessitats del país; i,
finalment, el pare de família permissiu que va deixar fer mentre la
corrupció sistèmica contaminava el seu partit i el seu govern... qualsevol analista rigorós sap que l’expresident és un perfecte exemple de la confederació d’ànimes
de Ribot i Janet. Totes les ànimes de Pujol són Pujol; i no només no
s’exclouen, sinó que es complementen. El Pujol patriota explica el seu
esperit de sacrifici però també la seva ambició... , en el seu cas, com en molts d'altres, un cop el poder es dóna per
suposat, la supèrbia apareix de forma automàtica i ennuvola la percepció
de la realitat. Per això és tan important, en democràcia, posar límits
temporals als hiperlideratges...
Toni Soler 14.6.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada