(arafa---)
El futur. L’independentisme no és prou fort per
imposar-se ni prou dèbil per ser derrotat. A Catalunya, només el 36% de
la població té el català com a llengua habitual, el 48% el castellà.
L’idioma propi ha reculat molt en pocs anys. Políticament, en canvi, la
independència té un suport poc per sota del 50%. Al Parlament hi ha
majoria independentista. Catalunya va rebre molta immigració espanyola
al XX. Al tombant del XX al XXI, un altre milió i mig de Llatinoamèrica,
Àfrica i Àsia. Rellevants independentistes tenen cognoms i avis
espanyols. Ideològicament, l'independentisme inclou des de conservadors
catòlics fins a l’esquerra alternativa anticapitalista. Aquesta
pluralitat és el seu èxit però també la seva creu (no és un moviment
unitari). La mateixa pluralitat existeix en l’unionisme, tot i que més
decantat cap a la dreta, incloent-hi la ultradreta de Vox. Ara mateix,
l’esquerra independentista majoritària (ERC), liderada des de la presó,
és imprescindible per formar govern a Espanya, una paradoxa més que fa
difícil predir el futur.
Ignasi Aragay 8.12.2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada