diumenge, 13 de febrer del 2022

pd 2378 La memòria curta

 (arafa<d'1any)

L’estranyesa en relació al passat es fa molt evident avui dia... ¿No seria millor mirar cap al futur en lloc de remoure tant de sofriment?”. Les ombres del passat tornen. La memòria són totes les coses que no volem saber. Sobretot, el que no volem saber. Sapere aude : atreveix-te a saber. I doncs, quina frase més poca-solta per als temps que corren... L’espai que separa el passat i el present es fa cada vegada més ample. Fa mandra recordar. Els joves diuen que no s'ha de sentir nostàlgia. És dolent per a la salut. L’experiència del passat esdevé una absoluta raresa. No hi ha ruptures ni discontinuïtats, només l’immediat, aquí i ara. S'ha de fer tot de seguida, en una eterna sincronia. El WhatsApp, el tuit. Claudio Magris constata un fenomen de “memòria curta”...  La memòria llarga, en canvi, no guanya gairebé mai. Quan ho fa, és per rescatar les restes del naufragi, i per equivocar-se, no pas per endur-se una medalla... La memòria llarga que s’escriu fa com una punta de coixí, és enrevessada i terrible. Punxa si claves l’agulla al lloc que no toca. La memòria curta, en canvi, fa de mal dir...  
Anna Pagès, 25.4.21

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada