(arafa+d'1any)
... I ara que Puigdemont admet una evidència: que, en el millor dels casos,
pagaríem un preu molt alt per ser República; estaria bé que ERC
n’admetés una altra: que, en el millor dels casos, el resultat d'una
negociació amb l'Estat no seria la independència sinó l’amnistia per als
líders del Procés i un augment de l’autogovern. Sense que això impliqui
renunciar a la República en un futur bastant més llunyà i incert.
És indubtable que aturar el cotxe en aquest joc de la gallina per
demostrar qui és el més independentista, pot fer perdre uns vots a
Esquerra i no ajuda a la unitat independentista: evidencia que les
divergències van més enllà de l’estratègia i també afecten els
objectius. Però seria un exercici d’honestedat que redimiria ERC del seu
ambigu paper -per dir-ho suaument- l’octubre del 2017... La confrontació, el
dolor i el patiment tenen la seva èpica -i fan més compacta la pinya
dels convençuts-, però tinc la sensació que la majoria d’electors ja
n’estan una mica saturats.
Albert Pla Nualart, 23.8.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada