pd M25

EL MÓN, 6 d'abril de 1984

CRÒNICA SENTIMENTAL DE CATALUNYA (5) (1950 - 1980)
"YE-YE" (c)

Joan Barril​

​PELUTS I PARCEL·LES​

​De Liverpool va venir la llibertat del gest i de la dansa... Entre la veu mineral d'en Raimon i les estrofes encartronades d'en José Guardiola, la música dels Beatles era blanca i aquàtica com els penya-segats de Dover...

... les cordes de la guitarra van ser sis línies paral·leles que es trobaven a la tarda lenta dels dissabtes. Els Beatles van donar a una generació la seguretat que el món, efectivament, els protegia... cada nou disc dels Beatles era la confirmació d'un procés inexplicable que els talps del franquisme sociològic van voler estrafer amb el nom de "ye-ye".

Tot era "ye-ye": el Real Madrid, els capellans, la Concha Velasco i "El Cordobés"...

Els "ye-yes" van convertir el cos en un signe. Si algun cop van ser sobrers els diccionaris va ser a la dècada prodigiosa dels seixanta. Els "ye-yes" van començar a prescindir de les paraules i van aprendre a comunicar-se amb l'eco de la música com si fossin rat-penats sense cap pena... ​