(arafamesdunany)
... I aquí, pobrissons de nosaltres, què farem? Continuarem portant els
llacets grocs, cada dia més rebregats, a la solapa. Cada dia les
pancartes estaran més brutes i descolorides. Cada dia semblarà més que
continuar reclamant tot allò pel qual hem lluitat des de fa anys posa
una nota dissonant en l’avenç del país. I no. Que quedi clar: Catalunya
només sobreviurà si és independent. I només podrà ser-ho si parla
català. És el català que ens dóna raó de ser. Mentre el català
existeixi, no som assimilables. El català és el salconduit cap a la
independència. D’aquí l’obsessió malaltissa de Ciutadans contra la
llengua catalana. Mai no podrem ser espanyols si continuem parlant
català. Per això volen eliminar la llengua. En canvi, si el català
desapareix o es converteix en una relíquia irrellevant, serà fàcil
convertir-nos en una 'región' més, que és el que volen. Per ser forts
com a nació ens cal una llengua forta. I no sembla pas que anem pel
millor camí. Ens cal una llengua estàndard forta que no cedeixi als
calcs del castellà ni al bonisme de l’ús indiscriminat de formes
dialectals en qualsevol ocasió...
Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada