(arafamesdunany)
... Es parla de diàleg, es parla d’aixecament del control financer, es parla
de recórrer aquella prohibició d’aquelles lleis socials que s’havien
votat abans i havien estat tombades… Valga’m Déu! Que de pressa s’oblida
tot. Que de pressa es gira full del referèndum, d’aquella proclamació
quasi vergonyant de la República Catalana, que fàcilment s’obliden els
presos i els exiliats polítics. Com es pot renunciar de cop a tant de
patiment i de dolor? ... Sembla que el senyor Pedro Sánchez sigui el nou messies que
portarà la felicitat al reialme putrefacte d’Espanya.... A Catalunya, tota la lluita de tants anys sembla que s’elimina de cop
amb un “això ara no toca” extemporani. Ara hem de fer bondat. Per què?
¿És que, de cop, hem perdut el nostre dret a l’autodeterminació? ¿És
que, de cop, hem oblidat on érem?... És que hem oblidat que som una nació i que tota nació té dret a
autogovernar-se? ¿Els polítics dels partits independentistes que
governen Catalunya són realment independentistes? No ho sembla pas.
Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada