(arafamesdunanyimig)
Amb divuit anys, un d’aquells professors que marquen la
vida em va interpel·lar amb una afirmació que m’ha perseguit per sempre
més: l’element més determinant de la meva cultura política no seria
l’origen dels meus pares, la meva educació o les meves opcions vitals,
sinó què feia i on era el meu avi el 18 de juliol del 1936. Nascut l’any 1920, el meu avi Enric era fill d’un metge simpatitzant
d’Esquerra Republicana. L’any 1938 va ser cridat a servir la República
amb la Lleva del Biberó. La seva família va voler protegir-lo i, per
evitar que anés al front, el va enviar a casa d’uns parents a Torelló,
on va estar amagat durant una bona temporada. La seva història ha estat
tenyida d’aquella nebulosa que ha impregnat sempre les petites històries
familiars de la Guerra Civil. Silencis, llacunes de memòria, records
esborrats i anècdotes repetides una vegada i una altra per omplir el
gran buit. ...
Judit Carrera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada