(arafamesdunanyimig)
"Les primeres declaracions de Sánchez de voler-se reunir amb Torra em
preocupen perquè no es reunirà amb Catalunya sinó amb el separatisme",
diu Inés Arrimadas... Dir això és no acceptar que en la democràcia guanya el que vol la
majoria. Va així, això. El que guanya esdevé el representant de tothom...
Inés Arrimadas es queixava, fa uns dies, que al Parlament la gent no la
saludava... a Albert Rivera tampoc no el
saluda ningú allà. ¿I si la crispació permanent, el to emprenyat,
emmurriat, les nul·les ganes de construir acabessin fent que tothom
sortís corrents? Es pot ser cínic, segur que sí, però el cinisme no pot ser l'única
bandera de ningú, perquè el cinisme, com el sarcasme, com el to de reny
permanent, són esgotadors per als que ho reben. A hores d’ara, que un
polític estigui sempre a la contra no serveix per guanyar, ja ho hem
vist, i no serveix tampoc per fer aliances. Ni tan sols diverteix... I, sincerament,
després d’haver vist Oriol Junqueras fent classe de filosofia a la
presó, segons quin cabreig polític em sembla inadmissible, improductiu,
'pijo', avorrit, escumós, impostat, burgès.
Empar Moliner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada