dilluns, 16 de desembre de 2019

pd 1688 La gran coalició

(arafamesdunanyimig)
 
... l’establishment jugava la carta de Ciutadans, esperonats per les enquestes, com a recanvi al vell bipartidisme desgastat. Però el discurs de Rivera va ser tan passat de voltes, tan excèntric, tan friqui, que va provocar una doble reacció. D’una banda, gairebé tot l’arc parlamentari es va conjurar perquè la crisi del PP no desemboqués en unes eleccions a benefici de Ciutadans. Fins i tot el PP les va voler evitar. De l’altra, la sensació que Ciutadans podia ser més problema que solució, piròman més que no pas bomber, va arribar als centres de poder... Potser l’establishment hauria preferit la gran coalició entre PP i PSOE, impossible en una cultura política que abomina el pacte. S’ha conformat amb el millor succedani que ha trobat: un govern del PSOE que agrada a l’electorat del PP i tranquil·litza Europa. Una gran coalició discreta per aturar la crisi catalana. Però en el fons també per descavalcar Ciutadans.
Vicenç Villatoro

Cap comentari:

Publica un comentari