El viatger nocturn, Maurizio Maggiani; pàg. 69
"...Davant de la porta hi havia una orquestra que tocava. Un acordió, un saxo i un violí. La primera cançó que vaig sentir tocar era O sole mio. La sabia. Una orquestra de gitanos; romanesos, magiars, potser bielorussos. o búlgars. Qui sap?
Els gitanos.
No saps de què et parlo, Jibril. Una d'aquelles orquestres de professionals que tocaven a tots els restaurants de l'Europa de l'est a l'època del socialisme. Professionals honestos. Músics molt de moda quan els gustos dels clients eren més senzills, més tradicionals i acomodaticis. Quan als nuvis els agradava ballar els balls vells. Quan els joves encara els podien venir ganes de fer-se un petó si a prop tocaven O sole mio o Moscow Midnight...
Segur que havien vist desaparèixer els locals on havien fet carrera, i els joves que els escoltaven. I tanmateix no tenien ganes de canviar de repertori. Encara no. Potser havien treballat trenta anys per fer-se'l seu, hi havien treballat durament..."
(Nota: m'ha fet pensar en els vells i no tan vells flubiolers)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada