(arafa...)
...
En aquests dies de confinament, penso en la confinada Anna Frank. El
virus que no la deixava sortir pels carrers d'Amsterdam va acabar
entrant a l'annex. Ja a Bergen-Belsen, i havent mort la seva germana
Margot, la vida va deixar d'importar-li. Però abans que això passés va
deixar escrit: “És difícil en temps com aquests pensar en ideals, somnis
i esperances, només perquè els acabi esclafant la crua realitat. És un
miracle que no abandoni tots els meus ideals. Tanmateix, m’hi aferro
perquè continuo creient, malgrat tot, que la gent és bona de veritat en
el fons del seu cor”. No hi ha coronavirus ni canvi climàtic que pugui
derrotar aquesta creença i és només aquesta creença –per ingènua i
pueril que ens sembli– la llum al final del túnel del món que ve... i de
tots els mons d’ahir.
Albert Pla Nualart 10.5.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada