dimecres, 14 d’abril del 2021

pd 2136 El món d'ahir i el món que ve

 (arafa...)

...
En aquests dies de confinament, penso en la confinada Anna Frank. El virus que no la deixava sortir pels carrers d'Amsterdam va acabar entrant a l'annex. Ja a Bergen-Belsen, i havent mort la seva germana Margot, la vida va deixar d'importar-li. Però abans que això passés va deixar escrit: “És difícil en temps com aquests pensar en ideals, somnis i esperances, només perquè els acabi esclafant la crua realitat. És un miracle que no abandoni tots els meus ideals. Tanmateix, m’hi aferro perquè continuo creient, malgrat tot, que la gent és bona de veritat en el fons del seu cor”. No hi ha coronavirus ni canvi climàtic que pugui derrotar aquesta creença i és només aquesta creença –per ingènua i pueril que ens sembli– la llum al final del túnel del món que ve... i de tots els mons d’ahir.
Albert Pla Nualart 10.5.2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada