(arafa...)
Estigmatitzem els col·lectius amb qui, en general, se'ns fa difícil
conviure perquè han sigut víctimes de tota mena d’abusos i injustícies, i
no cal ser “racista”, només cal ser humà per fer-ho poc o molt. I és
que ser humà no vol dir ser noble i altruista -això és ser sant-: vol
dir tenir tots els dèficits i mancances propis dels humans... encara que ser humà en el millor sentit és un intent -més o menys
reeixit- de ser sant, de no ser sant a ser racista hi ha una distància
que els benpensants progres benestants farien bé de no saltar-se... ser “vulnerable” o “víctima” no ens fa pacífics i bonhomiosos...
(Parlant dels "mena") És obvi que no són més dolents (que els catalans) però també que, per culpa de tot el que
els ha passat i els passa, ara i aquí són més conflictius en el dia a
dia del carrer, i negar-ho des del bonisme no crec que els ajudi.
La idea que invisibilitzar el que pot provocar rebuig o discriminació
ens millora socialment és una il·lusió de la correcció política. És
massa fàcil. Cal anar a l’arrel en lloc d’amagar les branques...
Albert Pla Nualart 12.7.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada