diumenge, 30 de maig del 2021

pd 2181 El meu poble i jo

 (arafa...)

... Ni el poble és l’encarnació d'una suposada perfecció adàmica ni els polítics són tots uns sapastres aprofitats... El poble, doncs, és un magma complex que no podem reduir a una imatge de bondat ingènua rousseauniana. I el mateix passa amb la classe política, dins la qual hi ha de tot, des del servidor públic vocacional fins a l’arribista aprofitat... Esclar: el poder genera dinàmiques viciades, emborratxa i en última instància corromp. El millor antídot davant d’això són els mandats temporalment limitats... Ara bé, la culpabilització genèrica dels polítics no fa sinó donar ales no al poble, sinó al populisme, que al capdavall sempre acaba sent la llavor de nous autoritarismes cabdillistes... Fer la política de baix a dalt, construir grans consensos, incentivar la participació, escoltar tothom, dialogar, pactar, tot això és tan feixuc com necessari. I tampoc no és fàcil haver de decidir des de dalt amb honestedat i responsabilitat... L’autoritarisme, el populisme o el despotisme il·lustrat són més fàcils, segur. Però generen monstres.   
Ignasi Aragay 12.7.2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada