(arafamésdunany)
“Els nens escolaritzats a Catalunya dominen tant o més el castellà que
els de la resta d’Espanya”. Aquest és l’argument més repetit per
defensar la immersió. Obviem, quan ho diem, que això no és tant el
resultat del que fa el docent a l’aula com d’un marc sociolingüístic que
ha fet del castellà la llengua del pati, la comuna, la imprescindible.
Venem com a èxit el que és fracàs: una immersió que, a les escoles de la
gran metròpoli, té tants forats que ni tan sols manté les aparences.
Ens apuntem com a triomf que els nens catalans en surtin sabent tant
castellà com els andalusos o els manxecs, no admetem com a derrota que
la majoria també en surtin castellanopensants.
Albert Pla Nualart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada