(arafamesdunany)
Des de fa temps s’està intentant instal·lar una gran farsa sobre el que
passa a Catalunya. En democràcia, desitjar la independència de Catalunya
és un objectiu legítim. Desitjar la unitat d’Espanya és un objectiu
també legítim. Però, a partir d’aquí, tot allò que es faci a favor de
l’objectiu legítim de caminar cap a la independència és considerat pecat
i delicte i s’hi apliquen les acusacions de malversació, de desobediència o de rebel·lió que es fan servir contra
els delinqüents, per democràtic i pacífic que sigui el que s’hagi fet ... En
canvi, tot allò que es faci per mantenir la unitat d’Espanya es
considera plausible, encara que tingui costos injustificables, coarti les llibertats
dels ciutadans o se salti la llei. En una banda, facis
el que facis és pecat. En l’altra, facis el que facis és virtut. Un
independentista actiu és un delinqüent. Un unionista actiu és un heroi. I
la gran farsa és que no tan sols actuen en funció d’aquesta diferència,
sinó que hi posen tota la litúrgia policial i judicial perquè nosaltres
mateixos ens ho acabem creient.
Vicenç Villatoro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada