(arafamesdunany)
Veure polítics electes discutint per símbols com si fossin qualsevol de
nosaltres al carrer, com si no portessin la càrrega de representació
popular obtinguda a les urnes, fa angúnia, perquè si la política és
pedagogia, l’espectacle d’avui al Parlament ha sigut poc pedagògic... I a més a més, en
aquests casos, el més intolerant té les de guanyar: el llaç groc era al
banc del Govern, no en cap banc de Ciutadans, i el Govern no podrà tenir
els consellers que el president ha nomenat perquè l’Estat continua
estirant l’abús penitenciari de poder. Però Carrizosa ho va tenir fàcil
per teatralitzar l’actitud que va convidar a imitar: treure llaços grocs
de la vista de tothom, i fer-ho de manera brusca i agreujada, com és
norma de comportament del seu partit. Com si els llaços grocs no fossin
senyals de solidaritat amb homes i dones de pau injustament empresonats.
Antoni Bassas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada