(arafa...)
... quan estàs patint de veritat, pot resultar frívol i fins i
tot repugnant, pensar a treure alguna cosa positiva d’aquest dolor. I,
tanmateix, per experiència pròpia sé que la creació sovint beu del dolor viscut. Per això de vegades
hem pensat que es tractava d’una simple regla de tres: qui més ha patit
millor pot crear. ... El que és
imprescindible per crear és viure, experimentar, sentir. (“Primer visqui
i després escrigui”, li van dir a una jove Mercè Rodoreda). Però els
moments plens, l’alegria, les petites felicitats en forma de rialla,
també són matèria creativa.
He d’admetre, però, una
possibilitat: si mai no has viscut el dolor, la pèrdua, la renúncia, la
solitud, pot ser que no hagis après a viure adequadament, és a dir amb
intensitat, l’alegria, la placidesa i la companyia. Som així: si tot va
bé, donem l’absència de dolor per descomptada, sense saber que
s'assembla molt a ser feliç.
Sílvia Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada