(arafa...)
...
La pandèmia és un fet periòdic i la de l'any 1918, la de la grip
espanyola, va matar milions de persones. Però no oblidem episodis com la
Segona Guerra Mundial, que va matar 50 milions de persones. Els vam
matar nosaltres, no un virus. En la pandèmia del 2020 hi ha dos
problemes. Un és la demografia desbocada. Som massa gent. Mai havíem
sigut tants i això sí que és nou. I l’altre és la mobilitat, és a dir,
que és la primera pandèmia que ens agafa (sobretot a països avançats)
amb ciutats denses i milers d’avions que traslladen gent de continent en
continent ... Aquesta mobilitat exuberant és ideal per a la formació
de les pandèmies... Hi ha tantes coses a revisar, però n’hi diré una de molt concreta, per on jo començaria: el tema de la mobilitat inútil...
Aquests dies està morint molta gent sola a l’hospital i la família no els pot enterrar de moment. ¿Hi ha alguna una paraula que serveixi de consol en aquesta hora?
[Silenci.] Això és molt dur. Per això estan deixant entrar almenys un familiar a l'hospital. Sempre recordo que, fa molts anys, es va morir un conegut meu de sobte als 40 anys i vaig anar a veure la viuda. I quan em va veure em va dir “Consol? Fes-me una abraçada i no em diguis res, perquè ho espatllaràs”. Hi ha acompanyaments que han de ser emocionals. Una paraula pot fer massa llum sobre un tema que no en té. Trobar les paraules justes de consol és un art.
Antoni Bassas entrevista a Ramon M. Nogués 3.4.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada