(arafa<d'1any)
... Hauria volgut parlar del Dimecres de Cendra, de la celebració litúrgica
del començament de la Quaresma i del poema de T.S. Eliot. Dels records
que em porta el Dimecres de Cendra, de la ditada al front que ens posava
el capellà a la missa matinal del col·legi mentre deia allò de pulvis es et in pulverem reverteris, que
vol dir “ets pols i a la pols tornaràs”. Aquella cendra la feien amb
les palmes i palmons i les branques d'olivera que s’havien beneït el
Diumenge de Rams anterior. Tot es lligava. La roda de l'any litúrgic
girava sense parar. Era el primer dia d'abstinència, de peix, com es
deia. Habitualment, bacallà. I com que el peix és poca cosa, s'havia de
completar la dieta amb brunyols. Pastosos, amb un punt de matafaluga,
ensucrats,... Temps feliços!...
Potser ho fa el febrer i és per això que Carner escriu el seu plany.
Carner diu que al febrer el cel és hostil i que el sol, que encara no
sap d’escalfar, és una flor malalta... El poema acaba
dient que els camins jeuen descoratjats. Aquesta sensació de
descoratjament és la que em domina ara que, entre nostàlgia i violetes i
ditades de cendra, escric aquest paper. Sort que cascades de mimosa em
fan companyia i m’omplen l’aire de perfum empolsinat...
Narcís Comadira, 27.2.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada