Fa pocs dies es descobria a Catalunya un nou cas de pederàstia a càrrec d’un eclesiàstic. Sens dubte n’hi ha molts entre els seglars, però els dels clergues —maristes, benedictins, capellans de parròquia— causen una estupefacció més gran i són un gran motiu d'escàndol. Se suposa que els seglars som pecadors vulgars, però que els homes d'Església han de perseverar en la castedat i la puresa, atès que n’han fet uns vots explícits en abraçar aquesta professió.
Però
hi ha un altre motiu per no acabar d'entendre que els sacerdots i
monjos caiguin en aquestes pràctiques, que aquí no jutjarem moralment,
per manca d'autoritat. Ja ho faran (no sempre ho fan) les jerarquies. El
cas és que els clergues que incorren en aquests abusos no demostren
únicament la seva escassa contenció davant les pulsions sexuals, sinó
que, a més, demostren no haver quedat colpits pels càstigs que no
l'Església, ni els tribunals ordinaris, sinó Déu mateix, els infligirà a
causa de tals pecats...
Els seglars descreguts no saben què espera als pecadors a la ultratomba, ni els sol importar gota. Els clergues, per contra, estan obligats a saber-ho: haurien de sentir una esgarrifança fenomenal en llegir aquesta mena d’apocalipsis. Deu ser que ara ni els homes d'Església no llegeixen les Escriptures..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada