(arafa<d'1any)
... Arcadi, la mort t'ha arribat aquest dimarts, tot
just una setmana més tard dels pronòstics més optimistes dels metges.
T'havien diagnosticat un càncer en fase terminal i tant tu com la
família disposàveu de la mateixa informació: com a molt, dos mesos de
vida. Vau decidir que els aprofitaríeu. Els teus fills van obrir un mur
digital perquè la gent que t'estimava et fes arribar milers de
missatges. Vas tenir temps d'anar a votar la CUP a les eleccions del
14-F, de participar en uns quants homenatges, de rebre a casa amics,
amigues i companys de lluites, d'escoltar música i també de conversar
amb periodistes que volíem transmetre el teu missatge de dignitat,
llibertat i esperança, inalterable fins al final...
No sempre qui se'n va té l'oportunitat de dir adéu. Però quan hi és, com en el teu cas, és una alegria que l'hagis volgut aprofitar per celebrar la vida viscuda.
P.D. “Que valent, l'Arcadi, jo no podria”, em deia un amic. Ja imagino que no deu haver sigut fàcil per a tu encarar tants moments d'emoció sabent que, més d'hora que tard, s'acabarien. Sàpigues que per a nosaltres ha sigut un regal veure que, també morint, les coses es poden fer d'una altra manera. Compartint-les.
Albert Om, 10.4.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada