No crec que es pugui viure sense creences i crec que ara vivim creient
que no morirem. Ho sabem, però ens esforcem a ignorar-ho. Vivim en la
il·lusió d'un present etern. L’aïllem del futur ineluctable i,
aïllant-lo, ens aïllem. El consumisme i la solidaritat són dos pols que
es repel·leixen i és per això que tota ideologia que ens demani lluitar i
fer sacrificis pensant en els altres només pot ser anticapitalista.
El feminisme (neo)liberal té tant d’oxímoron com un (neo)liberalisme que
lluiti contra el canvi climàtic. No avançarem en igualtat fent que hi
hagi més dones al capdamunt de les corporacions -o de qualsevol altra
concentració de poder-, perquè només hi poden arribar amb el “masclisme
més tòxic”. No són àngels, són éssers humans. Només avançarem en
igualtat fent el poder menys poderós: aprofundint en la democràcia,
convertint la jerarquia en cooperació, sortint del jo. Tenint molt clar
que quan ets pols i a la pols has de tornar l’única vida digna i amb
sentit és la que es fon amb el nosaltres.
Albert Pla Nualart, 10.3.2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada