... Avui se celebra la festa del patriarca Abraham... Déu va concedir a Abraham una vellesa plàcida i quan, finalment, va
morir, Ismael i Isaac van enterrar el seu pare al costat de Sara, en la
tomba que Abraham havia comprat als hitites. Llavors els dos germans es van separar. Ismael va marxar lluny, amb
els béns que el seu pare li havia donat, i Isaac va heretar tot el que
era del seu pare, esclaus, bestiar, or i plata. Els dos grans
pobles que Déu li havia promès a Abraham que sortirien de la seva llavor
van anar creixent. I així Abraham
va ser a l'origen del conflicte perpetu entre palestins i jueus. Encara
dura.
... Dilluns passat vam celebrar Sant Francesc d'Assís,
el sant que creia que la natura era bona, que parlava amb els ocells,
que havia renunciat a totes les seves riqueses. Els italians li diuen il poverello, el
pobrissó, perquè era pobre de debò... Els seus
seguidors, els franciscans, es van dividir en dues branques. Els més
fidels a l'esperit del sant i els que no ho són tant. Es diu que uns
guarden el cos del fundador i els altres l’esperit. L’esperit franciscà
és viu en Les floretes de sant Francesc, que va traduir Carner, i
en un poema del sant, que parla de la germana aigua, del germà foc i de
la germana mort. Aigua i foc com en aquest octubre. I mort. Com sempre.
Narcís Comadira, 9.10.2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada