Em vaig passar la infància amb Quaresmes sense Carnavals i ara em toca sobreviure a Carnavals sense Quaresmes... Carnaval sense Quaresma seria una bona metàfora dels temps que ens ha
tocat viure. Tot té sentit per contrast i tot, sense contrast, esdevé
una pantomima. No podem gaudir ni divertir-nos -com exigeix la publicitat- sense patir ni avorrir-nos. Els ara toca divertir-se o ara toca desfilar
no acaben de funcionar. És saber que ve un temps gris i avorrit, un
temps de dejuni, el que dóna sentit a disfressar-se, menjar botifarra
d'ou i pujar a una carrossa. A qui li interessen els carnavals sense quaresmes? A qui li fan por les quaresmes? Al mateix sistema econòmic que, per seguir creixent -i si no creix s’enfonsa-, necessita que no parem de gaudir i divertir-nos. Les quaresmes
de tots els sistemes de creences ens obliguen a afrontar el patiment i
la mortalitat. No hi ha missatge més destrempador, més corrosiu per a
tota forma de consumisme, que el “Pols ets i a la pols tornaràs” del
Dimecres de Cendra....
Albert Pla Nualart, 10.3.2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada