EN DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA
Editorial
L'ensenyament obligatori, laic i gratuït és una de les velles reivindicacions de la societat civil que va començar a fer-se realitat durant la II República. En els anys posteriors al franquisme, l'escola pública va ser un dels àmbits on més intensament es van viure els aires de canvi. Hi havia il·lusió en els ensenyants i perspectives de fer realment una escola pública digna. Una vegada esborrats els obscurs temps de la dictadura, ha quedat un pòsit agredolç. Els col·lectius de mestres se senten maltractats per l'Administració, hi ha mancança de mitjans, ha augmentat la conflictivitat entre l'alumnat adolescent, les inversions van al ralentí i la concertació amb la privada ha provocat una sensació en sectors importants del teixit social que, pel mateix preu, en el sector privat s'ensenya millor. També hi ha elements nous com són els alumnes procedents d'altres països, dels quals només una quarta part van al sector privat concertat.
...
La problemàtica actual de l'ensenyament va més enllà. Miquel Soler Roca deixa constància que un dels objectius de l'educació és fomentar la reflexió, el debat i la crítica, i també adverteix del perill de concebre l'ensenyament com a un producte al servei de l'economia de mercat.
...
L'Administració té l'obligació de defensar i potenciar l'escola pública perquè és l'essència de la majoria de la societat i perquè és la base d'una major justícia social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada