... Portem molts anys amb aquests dèficits i altres que evidencien la
caiguda d’un model educatiu estructurat amb plantejaments
psicopedagògics que es pretenen moderns i avançats però que l’únic que
fan és perpetuar la ignorància. S’ha donat prioritat a ocurrències que
porten al fracàs. Es parteix del concepte que l'escola i els centres
educatius han de promoure i garantir la felicitat dels escolars, més que
no pas dedicar-se a ensenyar. Es valoren només les competències i la
practicitat i es menysté el saber. I, amb la seva desaparició, també ho
han fet el mètode, l’exigència i la promoció de la capacitat de treball.
L'esforç, que ha estat un valor i un hàbit clau en tots els millors
moments de la nostra societat, ja no s’inculca. Més que ensenyar, ara es
tracta de crear “entorns d’aprenentatge”. Com explicava ja fa anys un
dels mentors de l’exitós sistema d’ensenyament finlandès, “estudiar no
ha estat mai divertit ni pot ser-ho, el que és satisfactori és haver
après”
