Cuixart plega quan a Catalunya se li ha estroncat al somriure, i a ell
també. La principal lluita compartida que s’observa és la que mantenen
els partits independentistes entre ells, dividits fins a l’enemistat.
L'objectiu de tornar-ho a fer s'ha dilatat per un temps
indefinit i la frase històrica amb què Cuixart es va encarar als seus
jutges desencadena més nostàlgia i escepticisme que esgarrifança de
crida a l'acció perquè ja no s’emmotlla als nous temps... ara hi ha menys ganes d’empatitzar amb tothom i de construir...
Antoni Bassas, 15.1.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada