... Migrar és tant o més indestriable de la condició humana que arrelar; i
fer-ho buscant una vida millor és lògic, lícit i admirable. Entre els
immigrants d'un país -els que s'hi estableixen venint de fora- hi ha
tant de tot com entre els que fa segles que hi són, si bé els primers,
per raons òbvies, s'han d’esforçar més per fer-ne casa seva i, en massa
casos, per viure-hi dignament. Però aquestes obvietats no ens haurien de
dur a afirmar que les migracions són innòcues. Tenen efectes: sovint
positius, de vegades negatius. Poden consolidar o enriquir un país o
desestabilitzar-lo i empobrir-lo. Assegurar que són per definició
positives seria un excés més del marc dogmàtic que anomenem correcció política.
Si ho fossin sempre, no caldria regular els fluxos migratoris i seria
sempre òptim obrir del tot les fronteres. I no: perquè una immigració
sigui positiva ha de trobar un terreny mínimament propici per arrelar i
créixer. Ara bé, fins i tot quan una migració té efectes negatius, segueix sent
absurd i injust culpar-ne els migrants pel simple fet de ser-ho. Dir que
algunes migracions massives a països no preparats per rebre-les han
tingut efectes negatius no equival a dir que les persones que les
integraven siguin responsables d’aquests efectes ...
Albert Pla Nualart, 16.1.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada