dimarts, 26 de juliol del 2022

E.E. 16 Immigració i integració 1

... Migrar és tant o més indestriable de la condició humana que arrelar; i fer-ho buscant una vida millor és lògic, lícit i admirable. Entre els immigrants d'un país -els que s'hi estableixen venint de fora- hi ha tant de tot com entre els que fa segles que hi són, si bé els primers, per raons òbvies, s'han d’esforçar més per fer-ne casa seva i, en massa casos, per viure-hi dignament. Però aquestes obvietats no ens haurien de dur a afirmar que les migracions són innòcues. Tenen efectes: sovint positius, de vegades negatius. Poden consolidar o enriquir un país o desestabilitzar-lo i empobrir-lo. Assegurar que són per definició positives seria un excés més del marc dogmàtic que anomenem correcció política. Si ho fossin sempre, no caldria regular els fluxos migratoris i seria sempre òptim obrir del tot les fronteres. I no: perquè una immigració sigui positiva ha de trobar un terreny mínimament propici per arrelar i créixer. Ara bé, fins i tot quan una migració té efectes negatius, segueix sent absurd i injust culpar-ne els migrants pel simple fet de ser-ho. Dir que algunes migracions massives a països no preparats per rebre-les han tingut efectes negatius no equival a dir que les persones que les integraven siguin responsables d’aquests efectes ...    
Albert Pla Nualart, 16.1.2022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada