LA BEATITUD D'UNS OFICIS
Joan Ferrerós
La sèrie de llocs comuns sobre metges, mestres i capellans formen part de la petita història dels vells i de la més immediata tradició per als joves... els caracteritzaven amb unes responsabilitats i funcions precises, que el personal no s'hagués atrevit a demanar als professionals de qualsevol altre ofici: el clixé els pintava despresos en allò personal i abnegats en la projecció cap als altres. Esclar que aquestes activitats ho propiciaven...
... els mestres tinguts per quixots domèstics, esmolats per la necessitat però íntegres com un tuareg: aquest prototipus va ser anomenat "maestro nacional", expressió que ha designat com cap altra la figura apostòlica, literària i escassa de recursos malgrat l'ús que n'han fet els règims diversos per a les difusions interessades de l'estat central...
...
Mestres i metges sembla que viuen un lent procés de desmoralització personal i d'integració en la racionalitat laboral...
Mestres i metges van perdent la façana de senyor pobre/senyor ric. Altrament, malgrat l'arrelament en les consciències del binomi "estat-lladre" i de la secular inoperativitat de les institucions públiques , la Seguretat Social i l'escola pública guanyen, en prestigi i competència, l'ensenyament i medicina privades. Alguna cosa hi deu haver fet l'Administració, però bàsicament es tracta d'un canvi produït per una nova actitud de mestres i metges, sobretot els joves...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada