divendres, 6 de març de 2015

pd 338

AVUI,  .....  1990
PREGÀRIA
Emili Teixidor

(Redacció d'una noia de setze anys)
"Us prego, Senyor, que alleugeriu la tasca dels nostres mestres, concedint-los un sou més alt, la qual cosa serviria a més perquè aquells que escullen aquesta professió, no ho fessin com a últim recurs. Això ens portaria a tenir millors mestres, i disminuiria la quantitat dels que dubten i s'entrebanquen i es perden en confusions durant una bona part de l'hora de classe...
¡Beneïu, Senyor, aquesta raça estranya, la professió docent, i permeteu que floreixi i s'escampi! Malgrat que es tracta d'una espècie d'éssers hipersensibles, penseu que els mestres es troben angoixats per diferents idiosincràcies i una àmplia varietat de prejudicis, i és observant aquestes petites manies que aprenem a reconèixer i a controlar els nostres propis vicis; aprenem que l'altra gent veu les coses d'una manera diferent a la nostra i aprenem a respectar el dret que tenen a pensar diferentment. Un ordinador o  una màquina programada per ensenyar no ens ensenyaria aquestes coses, o sigui, no ens ensenyaria a viure."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada