dimarts, 25 d’abril de 2017

pd M4

​EL PERIÓDICO 1de juny de 1983
LOS VIEJOS "PROGRES" NO MUEREN
Joan Barril​

Teníem el dubte de saber si encara érem dels nostres i vam coincidir al Calderón els fills espuris del 68, deI 69, del 70; els néts del SDEUB, els besnéts de la vaga de tramvies del 51, els cosins germans de Berkeley i els cosins llunyans - i per tant més estimats - dels Beatles: una gran família d'excombatents de la utopia que ha sabut fer de la condició d'ex un tret generacional. Un ex desproveït de qualsevol tipus de nostàlgia. Entenguis. No som el que vam ser. Som el que vam poder ser.
Perquè ¿haurem de preguntar-nos un cop més si va existir una generació del 68? Aquí la tenen. Amuntegats en el pou sense fons de les copes de la matinada. Cansats, descasats, recasats, eternament orfes, segueixen lluint la seva condició de rebels sense causa vigent. Somiaven amb l'asalt al palau d'hivern i fou a la tardor quan el tirà se'ns murí al llit. En plena ressaca de xampany la història trucà a la porta de servei i els avis del 66 feren llur entrada als ministeris i als ajuntaments. L'1 i el 8 de febrer del 76 encara organitzàrem el nostre darrer "guateque" pels carrers de Barcelona. Aquells dies ens dispersàrem lentament, sense presa, probablement ens donàrem la mà per primera vegada, ens miràrem als ulls i intercanviàrem el nostre nom oficial. Fou una manera com qualsevol altre de quedar-nos una mica més sols.
... Per aquesta generació es van tancar cinema-clubs i s'obriren restaurants, es perderen llibreries i emergiren agències de viatges. En la nostra personal recerca del temps perdut ens sobraven dogmes i ens faltaven dubtes. Encara avui tenim els records confusos entre el que crèiem ser, el que desitjàvem ser i el que érem en realitat. Hem viscut tan de pressa que ningú ha pogut dictar la nostra vida als escribes. No obstant això, ni la història ni la socialdemocràcia han pogut baixar els fums a aquells joves cadells. Amb l'optimisme de totes les avantguardes que es creuen eternes el diumenge vam poder comprovar que els vells "progres" no moren mai.

Cap comentari:

Publica un comentari