(de lla sèrie: arafaunany)
Potser és l’hora de demostrar que, fins i tot sense eines de poder
polític real, som prou gent, i prou decidits, per donar a la vella
carcassa constitucional un ensurt d’aquells que duren tota la vida. El
dia 1, aguantant la violència, vam infligir a la imatge internacional
d’Espanya el cop més dur des del franquisme. I seguim aquí.
Estudiants, mestres amenaçats, treballadors i empresaris dignes, dones
empoderades, pagesos dalt del tractor, avis que exigeixen respecte,
pares i mares que no volen deixar de creure que el seu vot és la seva
força. I al capdavant -així ho espero- els polítics en qui vam delegar
el poder. És hora de fer saber a qui correspongui que lluitarem per un
diàleg entre iguals, i que lluitarem amb idèntica determinació si
pretenen convertir-nos en súbdits...
Toni Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada