(arafamésdunany)
Aquesta mena de relacions jo no les puc entendre. Mai de la vida
suportaria que algú que no em vol s’estigués amb mi. Però és la mena de
relació que Espanya vol que hi tinguem la majoria de votants
sobiranistes. Dic “Espanya” i no pas “el govern” perquè l’oposició i la
intel·lectualitat no han dit res, excepte quatre mofes... Jo no podré mai sentir-me part d’aquest
estat. De grat, mai. Potser per força. Els que es mofen de Marta Rovira,
que se’n va per seguir abraçant la filla, no són els meus compatriotes.
Ho són els que van rebre l’1 d’octubre. No ho són, no ho podrien ser
mai, els que van repartir hòsties. Mai, mai, podrem ser-ne germans. Mai,
mai, per molta pasta que gastin en classes d’amor a l’exèrcit i el rei,
els nostres fills ho seran. Suposo que ja hi compten.
Empar Moliner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada