diumenge, 25 d’agost del 2019

pd 1586 Perduts per sempre

(arafamésdunany)
Aquesta mena de relacions jo no les puc entendre. Mai de la vida suportaria que algú que no em vol s’estigués amb mi. Però és la mena de relació que Espanya vol que hi tinguem la majoria de votants sobiranistes. Dic “Espanya” i no pas “el govern” perquè l’oposició i la intel·lectualitat no han dit res, excepte quatre mofes... Jo no podré mai sentir-me part d’aquest estat. De grat, mai. Potser per força. Els que es mofen de Marta Rovira, que se’n va per seguir abraçant la filla, no són els meus compatriotes. Ho són els que van rebre l’1 d’octubre. No ho són, no ho podrien ser mai, els que van repartir hòsties. Mai, mai, podrem ser-ne germans. Mai, mai, per molta pasta que gastin en classes d’amor a l’exèrcit i el rei, els nostres fills ho seran. Suposo que ja hi compten.
Empar Moliner

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada