divendres, 10 de gener de 2020

pd 1712 Aquest 2020 em proposo prendre-m’ho amb més calma quan…


1) Torni a descobrir que anar al cine en català és un acte de militància.
2) M’adoni que la genuïnitat és directament proporcional a l’edat del parlant.
3) Trobi errors greus tant als informes de l’escola com de les extraescolars que pago religiosament. No sé si és per sentir-se alleujat, però quan són en castellà també passa.
4) Llegeixi i senti comentaris de mestretites. Sí, acabo de dir que demano pulcritud, però d’aquí a repetir receptes caducades i poc fonamentades hi va un abisme.
5) Comprovi com s’estén la moda del ‘bilingüisme actiu’. En una reunió amb gent diversa (tipus AFA, per exemple) l’última moda és anar parlant en català i en castellà per trossos, “per si de cas algú no entén el català” (esclar, tothom entén el castellà, tant li fa que siguin russos o suecs acabats d’aterrar). Així no ens poden titllar d’intolerants.
Ja veig que no fer-se mala sang no serà bufar i fer ampolles. Però la intenció és el que compta, oi? Que tingueu una bona entrada d’any.
Maria Rodríguez Mariné

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada