(arafa...)
El moviment catalanista no ha sigut mai insurgent. Les seves
manifestacions unilaterals no han deixat mai de ser purament
simbòliques. L’endemà de declarar la República Catalana, Macià no va fer
el mínim gest per imposar-la i va acceptar ser investit president d’una
futura autonomia. Quan el 6 d’octubre del 1934 Companys va declarar
l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, no va pas treure els
canons al carrer per imposar-lo, els va treure en canvi el general
Batet, que a diferència d’Astúries no va haver de disparar un sol tret
per empresonar el govern i suspendre l’Estatut. L’any passat, el
president de la Generalitat va desobeir les lleis vigents convocant un
referèndum i, en vista dels resultats, el Parlament -en un altre acte
simbòlic- va proclamar que Catalunya esdevenia un estat independent en
forma de república. Igual que les altres vegades, el govern espanyol no
va haver de fer front a cap resistència per destituir el govern,
dissoldre el Parlament i suspendre l’autonomia. Tot continua, doncs,
igual...
Amadeu Cuito
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada