(arafa...)
L’autèntica llibertat la portem dins nostre. Aquesta no ens la poden prendre... Tot això ve a tomb dels presos polítics, esclar. I de la meva sensació respecte a ells: els veig molt lliures,
profundament lliures...
No és que els envegi, esclar. És molt dur el que viuen.
Ni tampoc que els compadeixi. No és compassió, el que els cal ni el que
volen, sinó comprensió, solidaritat, respecte, compromís i lluita. En
realitat, des de la seva profunda llibertat interior, des del seu
testimoni, ens aporten sentit per seguir. Són ells i elles els que ens
donen forces. És la seva radicalitat pacífica i serena l’única llum en
aquest moment de foscor i desconcert, quan sembla que no hi hagi sortida
del túnel. El seu exemple i la seva generositat ens guien. Crec que
hauríem de callar més i escoltar-los més. Són els dipositaris de la
nostra llibertat. Que ni el nostre soroll ni la nostra llibertat d’acció
no embrutin el seu sacrifici... Siguem
dignes de la llibertat interior dels presos.
Ignasi Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada