(arafa...)
... A l'entrada d'aquest segle XXI, un cop més ens hem llançat de cap,
heroicament, a l’acompliment del nostre destí fatal. Igual que les
tragèdies àtiques ..., els catalans altre cop hem actuat imantats pel
fat de la història (la nostra mitologia), que bàsicament ens ha
conformat els darrers segles a força de derrotes, això sí, bellament
tenyides d’una gran càrrega de dignitat. Com en una tragèdia grega, hem
jugat sempre a tot o res, hem jugat a ser herois tràgics. I a fe que ho
hem aconseguit. Lluís Companys, el president màrtir, n’és sens dubte el
gran referent...
Ens hauríem de treure del cap i del cor l’heroisme que s’immola a cada
cruïlla i fer una mica més nostres la racionalitat, l'ètica i la ironia
socràtiques, sense necessitat, esclar, d’acabar com el filòsof atenenc... No és fàcil sortir
del cercle viciós,... No
podem seguir veient-nos una vegada i una altra com actors d’una història
amb instants de grandesa però de final sempre amarg. No podem seguir
deixant-nos portar fatalment per un destí que en el fons del fons del
cor ja sabem com acaba: malament. Hem d’alliberar-nos de la tragèdia.
Hem de canviar, no ja el guió, sinó el tipus d’obra...
Ignasi Aragay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada