(arafa...)
- No entenc aquesta necessitat compulsiva de fer una foto del plat que
estàs menjant en un restaurant o de dir qualsevol bestiesa. Com cantava
en Raimon, jo no sóc d'eixe món.
- A casa el meu pare m'havia transmès, sense cap sermó adoctrinador, una catalanitat de base.
- (Respecte el PSUC i l'Opus Dei) No estava fet per sotmetre’m a disciplines que no fossin les imposades
per mi mateix. Sempre he estat gelosíssim de la meva pròpia llibertat
d’esperit i de pensament.
- Sóc molt fidel als amics i fidelíssim als enemics... els enemics són aquells amb qui he tingut una enganxada i que, en la meva opinió parcial, no han jugat net.
Quanta gent li deu tenir posada la creu? Espero i desitjo que tanta com aquella a qui jo l’hi tinc posada. Quan
tinc una enganxada forta amb algú que no ha jugat net, dic: “Amb
aquesta persona, creu i ratlla”
- ... el Procés ha sacsejat moltes coses. Jo no era independentista de
fàbrica, i creia que la societat catalana tampoc perquè vivia massa bé
perquè ho volgués posar en risc... A mi m’han empès a puntades de peu a ser independentista, com a
tanta altra gent.
- ... no ens volen entendre perquè no els interessa entendre’ns. Per tant, la
seva reacció ha sigut: “És un suflé i baixarà”. I no passa, i llavors és
rebel·lió i sedició i “Tothom a la presó”. Després diuen que “España sin Cataluña no sería España
”, i el que és segur és que a Espanya sense Catalunya no sortirien els
comptes. Per això no estan disposats a acceptar la independència ni el
concert econòmic.
Joan B. Culla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada