(arafa...)
.... Joaquín Urías va dir ... una frase
tenebrosa per a això que anomenen “l’estat de dret” i que a Espanya
s'està convertint en “el dret de
l’Estat”. Va dir que no creu que acusin els nou catalans de “rebel·lió”,
perquè no s'ha pogut “provar” de cap manera, però que li sembla que
se'ls podria acusar de sedició “perquè de la sedició, al judici, gairebé
no s'ha discutit”. És a dir, com que no se n'ha parlat, no s'ha pogut,
doncs, demostrar que tampoc no existia. I com que no s'ha demostrat que
no existia, poden dir que existeix...
Pot manar el partit polític que calgui a Espanya, que el poder real se'l
reparteixen la Guàrdia Civil i alguns dels jutges. No tots –ho hem
comprovat– però n'hi ha prou amb els necessaris...
El jutge Santi Vidal ha estat inhabilitat durant tres anys per haver
participat durant el seu temps lliure “en la redacció d'una Constitució
catalana”. Amb aquest precedent tan discutible i tan poc discutit, ¿cap
altre jutge, cap, mereix inhabilitació per elaborar excèntrics i
diabòlics menús a mida? ¿Qui ens empara davant d'aquestes estudiades
arbitrarietats, davant d'aquest espanyolisme ultrapatriòtic i
destrossavides, si la justícia són ells?
Empar Moliner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada