(arafa...)
... després de tot el temps passat, també es detecta desorientació i cansament per la situació en què viu Catalunya... En pocs anys s'ha consolidat a Catalunya un ampli suport social a favor
de la independència. Un fet sense precedents però que, per diverses
causes, no s'ha gestionat amb realisme i intel·ligència. S’han volgut
cremar etapes, no s’ha tingut paciència i tampoc s’han valorat com calia
els obstacles als quals ha de fer front un projecte com és el de la
independència...
Una mínima dosi de realisme hauria de fer veure a tothom que el Procés,
tal com s’ha desenvolupat, no ha tingut unes bases sòlides. No tenim
República, hem patit la suspensió de l’autogovern i tenim una important
divisió política i social. Tanmateix, no es pot dir que
l’independentisme hagi perdut la guerra. Ha perdut una batalla
important, però no la guerra. En aquesta situació hi caben dues opcions:
persistir en els mateixos errors o canviar d’estratègia. Aquest és el
gran dilema al qual s'enfronta l’independentisme en aquests moments:
reconèixer que la via unilateral no ha funcionat i que cal conduir el
projecte polític per altres vies, o bé tensar encara més la situació.
Reconsiderar l’estratègia unilateral no implica renunciar al projecte
per la independència. De fet, pot evitar cremar-lo definitivament encara
que el nou camí triat requereixi més paciència i perseverança. En política no hi ha res impossible i no és prudent descartar escenaris abans d’hora. És imprescindible buscar nous espais de maniobra...
Antoni Bayona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada