(arafa---)
Els bons mestres sempre se'n surten, sempre hi posen tota la seva intel·ligència, enginy i passió... Sóc dels que pensen que no hi ha un únic mètode vàlid, sinó que el que
hi ha són precisament mestres vàlids. Segur que de casos reeixits en
trobem tant en instituts i centres innovadors com en d'altres de tall
més tradicional. La fórmula màgica no existeix, ni per ensenyar ni per
avaluar. El que hi ha són bons mestres que no escatimen esforços ni
dedicació. Quan això passa, la resposta dels alumnes està garantida...
Igual que parlem d’esforç, feina callada i entrega quan ens referim als
bons mestres, també ho hem de fer amb els nois i noies. Els hem de poder
demanar dedicació, temps, interès. Autoexigència. No posar-los les
coses massa fàcils. Dir-los la veritat: s’hauran de passar la vida
estudiant, aprenent, formant-se, pensant...
... són mestres vocacionals, grans professionals, i n’hi ha molts, el que
passa és que... la seva veu ha quedat tapada,
silenciada, victimitzada, corporativitzada.
Ignasi Aragay 28.6.2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada