... ¿per què els posadors en escena de les obres dels compositors clàssics
–des de Monteverdi endavant– s'entesten a traslladar als temps
contemporanis unes obres que van ser creades en un altre moment, amb un
context cultural també molt circumscrit, i unes intencions didàctiques,
quan era el cas, que ho tenien tot a veure amb aquella època, i no amb
la nostra? La resposta també és molt senzilla: sembla que la gent ja no és capaç de
fer un viatge a categories històriques, socials i morals d'un temps que
quedin una mica (amb una mica n'hi ha prou) endarrerides. Les noces... Narra, amb la gran capacitat que
tenia Mozart per dramatitzar i musicar arguments i textos, el declivi
de l’anomenat dret de cuixa, segons el qual l'amo d'una casa
noble tenia el dret a dormir amb la núvia abans que el seu promès. El
costum era antic... i van presentar el fet per donar a entendre que els temps
(els seus) canvien, i que allò ja no es podia permetre... Doncs això és el que ens han d’explicar: perquè una òpera també és una
lliçó d’història, i la història s'ha de narrar, sempre que sigui
possible, a partir de les seves determinacions cronològiques, no amb
il·lusionismes anacrònics.
Jordi Llovet, 9.4.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada