Quan vaig néixer, la mida de l’economia catalana era només un 11% de la
que és ara. Per entendre’ns, si comparem tot els que es produïa a
Catalunya aleshores (aliments, electricitat, vehicles, roba...) amb el
que es produeix ara, el segon conjunt seria nou vegades més gran: un
creixement fenomenal. Mentrestant, la població s’ha més que doblat (ha
passat de 3,5 a 7,7 milions), però encara toquem a més de 4 vegades més
per barba. El creixement ha estat fenomenal, insisteixo, i és inevitable
que ens costi molt imaginar un món sense creixement... Però encara que ens costi d'imaginar, el sentit comú ens diu que el creixement no pot ser indefinit... Encara que vulguem creure que podem salvar el planeta creixent d'una
altra manera, sabem que un dia o altre caldrà parar, i que els primers
que ho hem de fer som nosaltres, el món ric...ens resistim a acceptar-ho, perquè no hem vist cap altre món que el del creixement...
Miquel Puig. 24.9.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada