A cada pas se'ns apareix la Guerra Civil... Com pot ser que haguem oblidat tant? Quin pes tan espès ha tingut el silenci, la desmemòria... El guerracivilisme segueix marcant la vida política espanyola: només
cal veure com la dreta mediàtica tracta el món podemita i com segueix
campant impunement la catalanofòbia. És inevitable que els presos i
exiliats del Procés, fruit dels fets d'octubre del 2017, ens recordin la
repressió dels Fets d'Octubre del 1934, amb Companys i el seu govern (i
tants alcaldes i regidors) entre reixes: més de 3.000 empresonats. Els
represaliats del Procés en sumen més de 4.000... La ferida de la Guerra Civil segueix oberta i mina la democràcia. La
nova llei espanyola de la memòria és un (o mig) pas endavant respecte a
la del 2007, però un cop més ha comptat amb l'oposició ferotge de la
dreta, incapaç, com sempre, de desmarcar-se de debò del franquisme. Els
qui durant la Transició van frenar tant com van poder el canvi
s’erigeixen avui en els seus màxims defensors, en una operació de
desmemòria i desvergonyiment... Després d'una guerra, de quaranta anys de dictadura i de quaranta més
de democràcia, ¿està Espanya preparada per fer el canvi constitucional
que li caldria? ¿Està disposada a assumir el seu passat? ¿I a oferir a
la Catalunya que vol marxar alguna cosa més que no sigui repressió? Em
temo que tampoc.
Ignasi Aragay, 18.09.2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada