No és fàcil envellir. Hi ha una conspiració al teu voltant que s'encaparra a negar-te aquest dret tan bàsic a ser vell. Vell tout court,
ni sènior, ni home de la tercera edat o de l’edat daurada o de
qualsevol altre eufemisme cursi. “Però si encara et veus jove!”, et
diuen, i et deixen al cor la ganivetada de l’“encara”...
Ets inapel·lablement vell quan estàs més pendent dels teus genolls que
dels genolls de la veïna i, sobretot, quan la teva reacció automàtica
davant una dona que et mira amb interès és comprovar que portes la
cremallera de la bragueta apujada...
Però jo els volia parlar del pa, és a dir, del desencantament del
món, perquè el pa ha esdevingut el producte més desposseït de misteri de
la nostra cultura, fins al punt que si demanes pa en una fleca, no
sabran què servir-te. Ara el pa és un producte de disseny personalitzat.
A
hores d’ara a ningú li passa pel cap la possibilitat de beneir el pa...
si és que n’hi ha a taula. A la meva infantesa, a un poblet de Navarra,
era preceptiu deixar sempre el pa amb la base tocant la taula perquè,
altrament, es feia plorar la verge. El pa era tan sagrat que llençar-lo
es considerava un pecat...
Gregori Luri, 24.5.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada