dilluns, 6 d’octubre del 2014

pd 204

AVUI, 24 d'octubre de 1990
DISPAREM SOBRE COMPANYS
Montserrat Roig

... Per a uns Lluís Companys va ser l'irresolut defensor dels treballadors, l'home que va comprendre la importància dels sindicats obrers, la figura d'esquerres que s'ha anat esboirant al llarg d'aquests anys. Per als altres, Companys va ser un patriota de debò només perquè va saber morir tot tenint Catalunya als llavis, però no en volen ni sentir parlar de les relliscades del seu passat...
...
Companys hauria d'estar a tots els llibres de text, i els nois del batxillerat haurien de conèixer la seva biografia a cor què vols. Però no és així...
...
Si Companys no hagués mort com va morir, ¿què en dirien d'ell? Que no era un català del tot bo perquè va creure en una Catalunya que no donava peixet a les classes benestants?...
Heus aquí el guió que mai no acabem d'escriure: pàtria i lluita social. ¿Com unir-les? Ens entestem a  separar-les, i aleshores construïm  petits Companys a la nostra mida... No hi ha un racó de la memòria on el puguem instal·lar tal com va ser.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada